En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Català passeja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violència en la societat que coneix: la nostra, lector. Els títols parlen per si sols: “L’explosió”, “Parricidi”, “Agonia”... Alguns dissimulen, com aquest “Carnestoltes” en què esclata l’amor lèsbic. Pionera i antiga, digna com ningú de l’epítet "original", Víctor Català formaria part dels autors de capçalera de Flannery O’Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen català. Najat El Hachmi sí que l’ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: “La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.”