Casilda de Toledo era filla d’Al-Mamun, rei de la taifa de Toledo, a mitjans del segle XI. La noia sentia compassió pels cristians captius a les masmorres de l’alcàsser del seu pare. Quan podia, els duia aliments i consol. Sorpresa pel seu pare que li preguntà què duia a la falda, el que era pa per a socors dels captius es convertí en roses oloroses i fresques. Malalta de fluxos de sang, anà a curar-se a les aigües salutíferes de San Vicente, prop de Briviesca (Burgos). Es va curar, es va convertir al cristianisme i allà va viure com a eremita fins a la mort. El Santuari de Santa Casilda, on és enterrada, és lloc de pelegrinatge permanent.