Un exemple màxim d?ascesi i penitència, la Tebaida egípcia, al segle IV. I la història comença així: 'Certament, el nom no fa la cosa. Shakespeare escrivia (Romeo i Julieta) que una rosa faria la mateixa flaire dolça amb un altre nom. La filosofia nominalista i l?onomàstica (branca de l?estudi dels noms propis) tenen en cert sentit aspectes en comú. Triem els noms per bajetar els nostres nadons per criteris que han anat evolucionant: fidelitat de la data de naixement amb la del santoral, per preservar noms de la nissaga familiar, per celebrar el sant amb el d?alguna figura de veneració local o regional...'