En un moment de la nostra història en què semblen molt més importants els vaivens de l’economia global, la notícia d’un nou dietari de Feliu Formosa passa a ser superlativa. L’escriptor Iván Thays titulava fa poc un dels posts del seu bloc «Vano oficio»: «Escriure és una revolució», i potser hi hagi poques frases més encertades. Aquest nou dietari, Sala de miralls, ens situa en una posició de privilegi com a espectadors de la imprescindible trajectòria de Feliu Formosa com a home de lletres, un dels nostres escriptors que més han sabut explicar-se i explicar-nos com l’escriptura –i la seva inseparable companya, la lectura– ens fa més humans i més lliures. Es tracta, doncs, d’una ocasió única per als amants de la literatura fragmentària, aquella que, al capdavall, conforma el tot a través de la nostra intel·ligència.