El cos de l'Álex està encongit davant de la pantalla. El rostre se li ha convertit en una màscara d’ulls envermellits que li couen de l’estona que fa que no parpelleja. Està al·lucinat i, sobretot, penedit d’haver-se colat en aquella pàgina web. Se li regira la panxa i té unes basques que amb prou feines aconsegueix reprimir. Mai de la vida s’hauria imaginat les atroces imatges que se succeeixen davant dels seus ulls, recloses a la pantalla de l’ordinador i sota un so de fons d’uns sorolls inhumans que gairebé retorcen els petits altaveus de l’equip. De sobte, una apagada de llum deixa la casa en la foscor...