El Llibre del Tàrtar i el Cristià constitueix un debat sobrela possibilitat de provar racionalment les veritatsreligioses. Un savi mongol, de l’ètnia dels tàtars, sent lanecessitat d’adherir-se a una forma de vida religiosa. Unjueu, un musulmà i un ermità cristià, no gens instruït,tots tres es mostren incapaços de convèncer-lo, perquè capd’ells no pot presentar arguments racionals en favor de laseva religió.