L'elaboraci— casolana de licors era un costum ben arrelat, encara que a poc a poc s'ha anat perdent. Les receptes es transmetien d'una generaci— a l'altra gairebŽ com si de secrets de fam’lia es tractŽs. En aquest llibre s'han recuperat f—rmules de licors d'herbes aromˆtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors, com la d'ametller o la flor de magn˜lia, freqŸent al Priorat, o licors amb llet com el de cabra de Tivissa. TambŽ s'han recollit les formes d'elaboraci— de vins generosos, licorosos i aromatitzats, a mŽs de remeis populars per alleugerir o curar afeccions. Per acabar hi s—n presents receptes de pastes i c—cs, molt populars a la Ribera d'Ebre, en les quals s'empra l'aiguardent com a aromatitzant. Tampoc hi manca una pinzellada sobre la hist˜ria dels destilálats. Malgrat que fou durant el segle XVIII quan les terres del sud de Catalunya jugaren un paper internacional grˆcies al comer de l'aiguardent, els millors moments del sector es viuran a finals del segle XIX, quan es consolida una indœstria potent d'alcohols, els licors es posen de moda com a beguda i sorgeixen fˆbriques amb produccions locals pr˜pies de fora prestigi. Licors i destilálats s—n expressions d'un passat, d'un patrimoni enol˜gic i etnol˜gic que cal conixer i que avui torna a agafar empenta.