Catalunya i els catalans s'identifiquen molt íntimament amb l'art romànic com a element constitutiu de la nació. Però l'art romànic que agrada avui, amb parets d'obra vista, sense colors, un art d'esglésies despullades, nues, no és el que veia la gent de l'edat mitjana, acostumada a un romànic excessiu d'imatges que no eren només religioses, i d'arquitectures civils i quotidianes. Aquest assaig repassa la visió que tenim del passat medieval, denuncia les teories nacionalistes sobre el romànic català sorgides de la Renaixença i elaborades durant el primer terç del segle XX, i posa en dubte moltes creences amplament difoses sobre aquest estil: ¿La basílica de Ripoll és una església veritablement romànica? ¿La Moreneta ja era negra en època romànica? ¿Podem fiar-nos de la imatge de les pintures de Taüll com a retrat de Crist? ¿El romànic català és més important que no pas el gòtic?