Narrar històries senzilles i reals a través del so és l'encàrrec i el destí de la ràdio des dels anys vint. De fet, els periodistes anglosaxons consideren que el so de la realitat és la matèria primera amb la qual s'expliquen les notícies radiofòniques. Així, en els informatius de la BBC o de la CBS es poden escoltar sons d'explosions, rialles i música tocada al metro. Aliens a aquesta gran tradició, que arrenca amb Edward R. Murrow, els informatius realitzats a Catalunya i a la resta de l'Estat rara vegada inclouen un so de la realitat en les notícies. Tret d'algunes excepcions, els periodistes de ràdio del nostre país no paren l'orella al so que la realitat desprèn. Aquest llibre vol reivindicar l'essència de la ràdio –el seu so– i inclou que, per mantenir la seva singularitat en l'escenari digital i multimèdia, la ràdio ha de fer de l'oralitat i la sonoritat el propi segell de qualitat distintiu.