Aquest llibre analitza històricament les causes de fons, els elements en joc i la vertebració de les teories, l’acció política i la gestió de les identitats col·lectives que estan en la base del procés nacional que s’ha obert a Catalunya a l’inici del segle XXI. Des de fa unes dècades, la historiografia ha adoptat el concepte de «nacionalització de les masses» per significar els processos històrics a través dels quals els individus d’una societat han adoptat el sentiment de pertinença a una comunitat nacional. En els darrers segles, Catalunya no ha disposat de les estructures polítiques pròpies per impulsar aquesta nacionalització que en altres bandes ha estat competència de l’estat; per això el cas català és tan interessant. El llibre parteix de l’anàlisi del cas català en relació amb els altres que integren el món mediterrani occidental i estudia la contribució del moviment romàntic del segle XIX a la fixació de les identitats modernes mitjançant l’exemple de l’obra de Mañé i Flaquer. Així mateix, descriu el paper del sector dels intel·lectuals en aquest procés nacionalitzador i la contribució cabdal dels dos presidents de la Mancomunitat, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. La darrera part del llibre aborda les dinàmiques socials, polítiques i culturals que s’han desenvolupat en les darreres dècades a Catalunya i que permeten avaluar la gran densitat històrica sobre la qual se sustenta el moviment nacional actual.