No és una autobiografi a, ens diu l’autor. «Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè els camins empresos es dibuixen torts i forassenyats; perquè tot escapa a les normes acreditades del seny, del bon sentit i de les maneres connvencionals. I, tanmateix, en l’horitzó final, tot pren cos i s’aclareix. El més forassenyat es torna coherent, el més tèrbol es fa llum i la bogeria es converteix en seny. Des de la talaia final tot retroba el sentit. Això és precisament el que m’agradaria aclarir en aquest llibre». José Manuel Bernal, després d’una vida com a dominic dedicada a l’estudi i a la docència de la litúrgia en les institucions més prestigioses, decideix casar-se i començar una vida familiar. Un nou inici, no sense patiment, que, no obstant això, no l’aparta de la fe, ni de l’Església, ni del seu interès per la litúrgia, ni de la seva estima per l’Orde de Predicadors, i que el porta a viure intensament la família i el compromís laboral, polític i ciutadà. Com una unitat, com un camí de resposta a la crida de Déu. Una bona aportació, sens dubte, a la imprescindible reflexió de la nostra Església sobre el sagrament de l’orde i el servei a les comunitats.