Joan Martí i Castell ens ofereix una anàlisi primfilada de l'obra codificadora de Pompeu Fabra i de la ideologia que va guiar el seu criteri i la mesura amb què va fer les seves tries. Alhora n'assenyala la vigència. I, com que tota citació és selectiva, les referències de Fabra adduïdes i els comentaris que susciten a l’autor es converteixen també en ressonàncies de la manera com l'autor entén el procés de codificació i d'elaboració de la llengua literària. Aquesta coincidència té a veure en gran mesura amb la doctrina fabriana mateix, però també i per damunt de tot amb una manera d'entendre i de fer allò que el codificador, individual o col·legiat, porta entre mans. (Joan A. Argenter)