«Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau...» El protagonista d’El vent de la nit és el Cruells d’Incerta glòria, trenta anys més tard: «això fa —parlo, ai de mi, per experiència— que un mateix home sigui dos personatges ben distints», n’escrivia Joan Sales. I a dos moments ben distints de la Història: si el cor s’havia obert a la vida durant els anys de guerra, el cor es tanca a la vida dins de l’Estat totalitari, es replega en el record i ja no sap distingir, entre tots aquells monstres amb qui cohabita, quins són fills de la realitat i quins del desvari. La paraula memòria de Cruells xoca amb la paraula fantasma de Lamoneda. El seu impossible diàleg és la coronació de l’obra novel·lística de Joan Sales.