«El poema no és una casa, certament. Tal vegada ho intuíem, però Alfons Navarret ens ho recorda en un recull que porta un títol que ens remet inevitablement a la «parenta pobra» del savi poeta mallorquí Bartomeu Fiol, tot referint-se a la poesia com a eina d?expressió literària. Pobra, sí, però excelsa i sublim al cap i a la fi, capaç d?endinsar-se en terrenys en els quals, com prou bé palesen els versos de n?Alfons, seria difícil fer-ho amb les soles eines de la raó o la deducció filosòfica.» »El poema no és una casa, però potser la casa és el poema on tot hi cap: el dolor, l?esperança, l?amor, l?enyor pregon per allò que ja no tornarà, la pròpia mort... La poesia, en definitiva.» ? Del pròleg del llibre de Miquel Àngel Lladó Ribas