mb EL JARDÍ DE LES ÀNIMES volem posar a l’abast del lector, tres anys després de la mort d’Isabel Núñez, aquests sis textos que va escriure per a diversos propòsits relacionats amb les activitats de Cafè Central, una inciciativa poètica que estimava i de la qual va ser part. Els textos mostren el seu compromís amb la literatura, la passió amb què escrivia i la lucidesa de les seves anàlisis. Una escriptura que, com poques, fa avinent que vida i literatura són, en algunes persones, la mateixa i única cosa. ISABEL NÚÑEZ (Figueres, 1957 - Barcelona, 2012) va ser escriptora, traductora, crítica literària a diversos diaris i revistes, i professora de Traducció a la UPF. Va publicar els llibres de narrativa Crucigrama (2006), Algunos hombres... y otras mujeres (2008) i Entonces (2013), a més de Si un árbol cae: conversaciones en torno a la guerra de los Balcanes (2009), Sinrazones del olvido: escritoras y fotógrafas de los siglos XIX y XX (2011) i Mis postales de Barcelona (2012). Va destacar pel seu activisme en la reivindicació d’un urbanisme de mesura humana i en contra de l’especulació immobiliària desbocada, que va plasmar a La plaza del azufaifo (2008), llibre que detalla la lluita per aconseguir salvar el ginjoler del carrer d’Arimon de Barcelona.