Els versos són el fruit d’una conversa tan real com imaginada, tan culturalment germinada com naturalment collida. En El cigne cec, el poeta modula la veu i ajusta els registres després d’haver escoltat la literatura i el món: diàlegs apòcrifs amb tot i amb tots. Monodialogant-hi, com diria Unamuno. Celebrant harmonies. Indagant veritats. Lamentant pèrdues.