Quan l’Amed plora, l’Aziz també plora. Quan l’Aziz riu, l’Amed també riu.Aquests germans bessons de nou anys haurien pogut viure tranquil·lament a l’ombra dels tarongers. Però un obús enemic va matar els seus avis. Per ordir la venjança, la família accepta que un dels dos haurà d’esdevenir màrtir. Tanmateix, els pares no es posen d’acord amb el fill que han d’escollir. Un d’ells està malalt: cal sacrificar-lo abans d’hora? Els bessons acabaran prenent la decisió final.L’obra ens parla de la innocència interrompuda, dels odis ancestrals, del mal que apareix on no se l’espera i de la possibilitat d’una redempció.L’oblit no és possible, però potser sí que ho és deixar que la valentia i l’amor esquerdin el destí...