El Banc de Barcelona, pioner de la banca a Espanya, va ser la principal entitat de crèdit de Catalunya durant tota la seva existència. Desposseït del privilegi d’emissió el 1874, continuà actuant com a banc comercial, però no va saber adaptar-se al nou paper, de manera que a poc a poc s’allunyà de les necessitats financeres del país. Un darrer intent de revifar-lo mitjançant l’absorció d’altres entitats i l’entrada en el remolí especulatiu de la Primera Guerra Mundial l’abocaren a la fallida. Aquesta obra, que abraça des de la pèrdua del seu privilegi d’emissió fins a la suspensió de pagaments i el tancament definitiu el desembre de 1920, constitueix la segona part d’El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d’un banc d’emissió (2009), dels mateixos autors. S’hi analitzen les causes de la decadència del Banc i s’ofereixen noves dades sobre les circumstàncies que el van dur a la fallida, que ha estat interpretada com una evidència del fracàs financer de la burgesia catalana.