Com podem aconseguir que un nen –i, més endavant, unadolescent– sigui capaç d’estar-se quiet observant amb calmael seu voltant, capaç d’esperar abans de tenir, capaç de pensar,amb motivació per aprendre sense por de l’esforç?Avui dia, els nens creixen en un entorn cada vegada més frenètici exigent, que, d’una banda, ha fet que la tasca d’educarsigui més complexa, i, de l’altra, els ha allunyat de les cosesessencials. De cara al seu èxit en el futur, creiem que és necessariprogramar-los per a un munt d’activitats, que els apartende l’oci de sempre, del joc lliure, de la naturalesa, del silenci,de la bellesa. La seva vida s’ha convertit en una veritablecursa per saltar etapes, cosa que els allunya cada vegada mésde la seva naturalesa. Hi ha molts nens que s’estan perdentel millor de la vida: descobrir el món, endinsar-se en la realitat.Un soroll ensordidor emmudeix les seves preguntes,les pantalles amb les seves imatges estridents els saturen elssentits i interrompen el seu aprenentatge lent de totes lescoses meravelloses que haurien de descobrir per primer cop.Educar en l’admiració és replantejar l’aprenentatge com si fosun viatge que neix a l’interior de la persona, una aventurameravellosa facilitada per una consideració profunda del quereclama la naturalesa del nen, com ara el respecte de la sevainnocència, els seus ritmes, el seu sentit del misteri i la seva setde bellesa.