La pau és una matèria fràgil, trencadissa, i també controvertida. Quantes accions es fan en nom de la pau, encara que a vegades, paradoxalment, s’acabi recorrent a la violència! Fins i tot la pau proactiva, d’arrel ghandiana, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d’acord. Tanmateix, és un bé molt preuat i desitjat, que s’ha de protegir i conrear. I perquè arreli i creixi, cal entendre-la i viure-la. Educació per a una cultura de pau fa una proposta innovadora en aquest camí, que sorgeix del diàleg reposat i meditat, i alhora viu i dinàmic, entre una ciència social com és la pedagogia i una d’empírica com és la neurobiologia. Fruit d’aquest diàleg, la pau esdevé un important actiu de la humanitat i una via per gestionar els conflictes de les nostres idiosincràsies culturals i biològiques. Aquestes àrees de coneixement convergeixen en una mirada integradora de l’educació per a una cultura de pau, des de la convicció que la pau s’ha de comprometre tant amb les injustícies més estridents i mediàtiques com amb les més silenciades.