A mig camí de l’evocació i de la memòria històrica, Diesde fel i de magrana és la continuïtat del llibre Tendresvan ser els dies (2002). Amb una delicada prosa, l’autorrevela les circumstàncies del pas de la seva adolescència al’adultesa, coincident amb els darrers anys de la dictadurafranquista i els primers de la Transició. La primera part, ensendinsa en la intimitat personal de l’autor, viscuda entre elpoble de la seva joventut, Arbeca, i la ciutat dels seus estudismitjans i superiors, Lleida. La recreació dels duríssimstreballs de la gent humil hi alterna amb la descripció dela vida de persones singulars, testimonis d’una època demisèria i d’esperança. La segona part desvela aquelles lluitesque, en la virulenta agonia del franquisme i en els primerstemps de liquidació de la dictadura, van sostenir-sea les Terres de Lleida a favor de la cultura i de les llibertatssocials i nacionals, protagonitzades o viscudes per l’autor.