Recull d'articles en el qual Joan Fuster opta per la fórmula del diccionari com a sistema d'ordenació d'uns textos escrits en diferents èpoques, de tema divers i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere elàstic de l'assaig. JOAN FUSTER (Sueca, 1922-1992). D'ascendència pagesa, es llicencià en dret a la Universitat de València el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1958. Com a poeta publicà Sobre Narcís (1949) i Escrit per al silenci (1954), entre d'altres, i a partir del 1952 va començar a conrear la seva fecunda faceta periodística: La Vanguardia, Destino, El Correo Catalán, Tele-Exprés, Informaciones són alguns dels diaris i revistes en els quals col.laborà. Amb un estil concís i penetrant, excel.lí com a assagista, amb El descrèdit de la realitat (1955), Nosaltres els valencians (1962) i Diccionari per a ociosos (1964), entre d'altres; també destacà com a erudit i crític literari, amb llibres com Joan Serrallonga (1961), Heretgies, revoltes i sermons (1968) i Contra el noucentisme (1978). L'any 1975 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.