Amb una extraordinària qualitat literària i una gran versemblança històrica, en els seus Diàlegs sobre matemàtica, Alfréd Rényi imagina Sòcrates, Arquimedes i Galileu discutint amb els seus contemporanis sobre qüestions matemàtiques. L'estil d'aquests diàlegs imaginaris posseeix l'espontaneïtat i la vivesa que caracteritzen els grans diàlegs platònics. Els problemes debatuts giren entorn dels fonaments de la matemàtica i de l'aplicació de la matemàtica a la física i a la tècnica. En les Cartes sobre probabilitat, Rényi ens fa reviure l'ambient del segle XVII a través d'un carteig imaginari entre Pascal i Fermat. Recreant la mentalitat de l'honête homme i la passió del llibertí pel joc, Rényi ens explica com fou possible que la matemàtica s'ocupés per primera vegada no solament d'allò que és lògicament necessari —com havien fet els grecs—, sinó també d'allò que ens sembla enigmàticament atzarós.