Aquest no és un recull de poemes esparsos, posteriormentengalzats, sinó un únic poema que ha anatcreixent interiorment. Vaig començar a escriure’l fatemps, per als meus fills, un dia en què l’atzar emposava en risc i el magí se m’enduia pel pedregartranscendent: hi haurà un després des d’on poderacompanyar-los? Posteriorment, els el vaig anarcompletant, amb la vana intenció d’instruir-los id’aconsellar-los sobre les coses que he après o que he cregut, amb la seguretatque no els serviria de gaire, però amb el desig queels fes companyia i que, potser, en algun moment,vés a saber, els pogués ser d’alguna ajuda. Acabarienper fer-s’hi lloc unes quantes cavil·lacions sobre totplegat: l’univers i nosaltres, la condició humana, elbé i el mal, l’origen i el destí....