Desig d’argila és un poemari ple de terra, d’efectes minerals, de desmunts d’argiles i margues que es desfan i s’abraonen per crear una expressió poètica íntima i profunda de la vida. El fang és un símil perfecte per expressar cada cosa que es construeix i que s’engruna amb el pas del temps, els anys, la mort, la necessitat de crear, el refugi de la infantesa, els colossos familiars de cadascú, que lluentegen i s’apaguen com fars, la curiositat insaciable de saber, l’amor que apareix sempre com una redempció. Els poemes d’aquest llibre s’ofereixen com una col·lecció d’esmalts i laques, de barbotines i refractaris, de caolins i cuites que el poeta utilitza com a elements per recobrir i dissimular la base fràgil de terra crua dels cossos nus, els interiors trencadissos. Només l’art és capaç de modelar aquest fang, amb el desig infinit de crear que portem a dins, i de fer oblidar l’ofec vital, amb l’ajuda, per descomptat, de l’amor, de l’erotisme i de la seducció que sent l’autor per tot el que envolta la bellesa femenina. Ramon Cardona va néixer a Solsona el 1965. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i en Filologia Clàssica (Grec). És catedràtic de grec i llatí a l’institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega. Des del 2000, viu a Verdú amb la seva família. Combina l’ensenyament amb l’arqueologia, al Centre d’Estudis Lacetans, i la literatura. L’any 2012 obre L’obrador de lletres (http://ramoncardona.blog.cat) per recollir les seves inquietuds literàries i fer-ne un aparador públic. Ha escrit Creta, entrada al laberint, en procés d’edició, una narració de viatges molt personal sobre l’illa de Minos i el Minotaure. Ha publicat el poemari Quaranta-quatre cançons i un poble (2015).