El 62 aC, un any després d’exercir el consolat, Ciceró va assumir la Defensa del poeta Àrquias, un cas aparentment de caràcter privat en què es discutia si Àrquias (nascut a l'Àsia Menor i resident a Roma des de feia anys) havia obtingut fraudulentament la ciutadania romana. Sorprenentment, Ciceró va eludir les qüestions més estrictament jurídiques i va centrar el seu discurs en el valor social de la poesia i de la literatura, convertint així el que havia de ser una qüestió referent al dret d’estrangeria en tot un al·legat públic en defensa de les humanitats, anticipant el que seran els “manifestos” de l’humanisme del segle XV.