De llunyania i somni no són pas unes memòries ni una reflexió sobre la infantesa o l’adolescència, encara menys una relació documental o bé una guia de llocs i escenes costumistes, tot i que, de fet, s’hagi nodrit de cadascun d’aquests gèneres. Entre la prosa poètica, la poesia narrativa, la poesia lírica i el poema en prosa, De llunyania i somni vol recrear unes vivències, uns sentiments, un món ja del tot esvanit en el seu respir primigeni, que malgrat tot roman ben viu, encara, en certs indrets, i en alguns aspectes que —transformats— han perviscut amb tota la seva força, com ara les festes populars. I ho fa des d’una perspectiva intrínseca: entranyablement real i al mateix temps tan llunyana com si fos somniada...