A l’hora d’escriure una poètica personal, la confiança i la desconfiança no solament en l’obra pròpia, sinó també en l’abast cognoscitiu de la Poesia, es barregen de mala manera. Per exemple, l’entusiasme i l’escepticisme depenen del dia i de la lluna. I no acabes de saber on les idees comencen i on acaben les creences heretades sense reflexió; tampoc si els coloms del desig volen massa alt… Alguns pensaments, però, sobre el fet poètic tenen almenys la garantia d’haver superat canvis biogràfics i llargues etapes: per exemple, penso des de fa molts d’anys que cal afegir una setena funció a les sis funcions del llenguatge segons Roman Jakobson a partir de Karl Bühler, la funció màgica. Tota la canalla hi creu i forma part, doncs, de la nostra primera manera d’aprehendre el món; vet aquí el perquè els conjurs funcionen quan tens deu anys.