Durant la segona dècada del segle VIII, es produí la irrupció d'elements islàmics a la península Ibèrica, que comportaren la fi del regne visigot de Toledo i l'inici d'una nova etapa. En terres catalanes la seva presència es documenta en una data poc precisa entre el 714 i el 720. A les terres més septentrionals del que avui anomenem Catalunya, la reacció franca enfront de l'invasor musulmà va possibilitar-ne l'expulsió amb certa celeritat. La realitat, però, fou molt diferent en els territoris més meridionals de la Catalunya actual, especialment en terres tarragonines i lleidatanes. Aquestes –la Catalunya Nova– es mantingueren sota domini islàmic fins a mitjan segle XII. Prop de 450 anys de domini islàmic en un territori que ocupa més de la meitat de l'actual Catalunya no es poden ignorar.