“Democràcia”, “llibertat”, “autogovern”, “drets”, “justícia”, “benestar” signifiquen avui coses diferents a les que significaven fa només unes poques dècades. Davant de la complexitat present, necessitem pensar cada vegada millor, d’una manera més refinada, per tal de copsar o de poder simplement descriure adequadament la realitat que ens envolta i, eventualment, per tal de poder-la transformar. Aquest és l’objectiu d’aquest llibre, escrit amb la concisió i la claredat de pensament a què obliguen les col•laboracions periodístiques. La primera part, “Catalunya: de l’autonomia a la independència”, tracta la qüestió del reconeixement i de l’autogovern de Catalunya a partir del procés de reforma de l’Estatut d’autonomia i fins a la sentència recent del Tribunal Constitucional. L’autor hi justifica el pas de la defensa del model que anomenava “federalisme plurinacional” a la defensa d’una posició independentista per al futur de Catalunya, després de constatar la rigidesa de l’unitarisme que caracteritza tant les dues forces polítiques espanyoles (PSOE i PP) com la Constitució espanyola i les principals institucions de l’estat. Les altres parts del llibre fan referència al debat actual sobre la qualitat i la transformació de la democràcia (la multiculturalitat, la laïcitat i la desafecció), la globalització –amb un accent en els reptes ecològics–, i, en darrer lloc, a darrers descobriments científics que incideixen en la ciència i la filosofia polítiques a inicis del segle XXI.