El poeta valencià Bernat Fenollar no va tenir la influència estilística de Corella, l’agilitat versificatòria de Roig ni la capacitat per a construir una Vita Christi amb la fina sensibilitat d’Isabel de Villena. Més recentment, ha pesat sobre ell l’estigma de ser un escriptor «satíric», responsable de versos poc seriosos, fins i tot obscens. I tanmateix, vista en conjunt, l’obra de Fenollar té un prestigi indubtable entre els seus contemporanis, comprovable tant per la posició que ocupa en els volums que la transmetren, com pels seus acompanyants en els debats, com ara el barceloní Miquel Estela. L’estudi i l’edició de l’obra poètica breu de tots dos, que es publica també en aquest llibre, així ho avala. Això i les múltiples relacions entre escriptors, gèneres i tradicions literàries en el pas del segle XV al XVI.