Jordi Amat i Agustí Pons (eds.) ens ofereixen i ens comenten una acurada selecció dels articles que Nèstor Luján va dedicar a la ciutat de Barcelona, a la seva vida social i política i als grans personatges de la cultura catalana que van omplir de claror les dècades més fosques del franquisme. La tria s’ha fet a partir dels innombrables textos que Nèstor Luján va publicar a la revista Destino des de 1946 fins als primers anys de la transició. Aquest llibre vol canviar la perspectiva sobre el periodisme de postguerra, ja que situa l’inici del periodisme de denúncia no pas a partir dels anys seixanta i de les noves generacions, sinó a finals dels quaranta i de la mà de Nèstor Luján.