Arminda (1771) és l’obra teatral més breu del menorquí Joan Ramis (Maó, 1746-1819). Ambientada en una Catalunya medieval imaginària, tracta un tema essencialment amorós: l’heroi, don Ramon, per l’amor d’Arminda (una relació impossible a causa de la distància social entre tots dos) es revolta contra el seu oncle −el comte de Barcelona−, arrisca la vida i la successió al comtat, i perilla de fer esclatar fins i tot una guerra amb Castella. La peça, en què ja es pot detectar un acostament a l’incipient sentimentalisme preromàntic, és el menys conegut dels tres drames de Ramis i, a diferència de la resta de la seva producció dramàtica (Lucrècia i Rosaura), és pràcticament inèdita. L’edició que avui donem al públic es pot considerar la primera que combina el rigor filològic amb una decidida voluntat divulgativa.