Nasr Eddin Hodja és un personatge de l’imaginari i de la cultura musulmana. La llegenda del personatge recorre la història des del segle VIII fins als nostres dies. Alguns creuen que va viure a Turquia, entre els anys 1202 i 1284. Altres, el relacionen amb la cort d’Harún-al-Rasid, el cèlebre califa de la dinastia abasí, o el fan contemporani del gran conqueridor tàrtar Tamerlà. Hi ha versions dels contes en desenes de llengües. A Egipte l’anomenen Goha, Hoca a Turquia, Djeha (o Joha) al Magrib, i Appendi a l’Àsia central. El popular Giufà dels contes del sud d’Itàlia, constitueix probablement una altra, i no l’última, de les seves metamorfosis. Reivindicat per la cultura sufí però també per la tradició popular, Joha és el personatge més divertit i més savi de l’orient àrab. Té una personalitat alhora sàvia i mandrosa, justa i avara, múltiple i rotundament humana. Les seves moralitats, sempre crítiques respecte l’autoritat, segueixen avui tan vigents com el seu humor àcid, paròdic, universal. Els cinquanta contes del llibre es poden englobar en les següents àrees temàtiques: JOHA I L’ASE, JOHA I TAMERL, LA SAVIESA DE JOHA, ELS LLADRES, EL JUTGE, ASSUMPTES FAMILIARS, JOHA I ELS SEUS VEÏNS, GENEROSOS I AVARS I LA MORT. Cada anècdota està extreta de la tradició àrab de diversos països i adaptada a la llengua àrab i després traduïda al català.