Escoltar els grinyols de l’estómac fent la digestió, estirar-se a l’herba quan el cap diu no i saber quan el diafragma diu ara sí. Aquests són instants de coneixement, de sinceritat, de pair, d’escoltar les entranyes; totes, del cor al fetge. Absolutament d’ànim és fruit d’això, de donar tot el protagonisme a l’estat d’ànim. Les llàgrimes de colors al costat de les de plom. Deixar-se anar, tornar, viatjar amb un mateix i adonar-se del trajecte; no per fer una llista, sí per construir l’interior de la mirada.