Hi ha la nit que mastega cadascun dels desigs que ens acacen des de l'origen dels temps. Hi ha el gos de dostoievski llepant-me la cara, no d'alegria sinó amb la intuïció i l'espera que demà seré un cadàver que alimentarà els cucs del paradís. Hi ha la tristesa vestida de tendra carícia. Hi ha el no-res que em penetra.